Segons el mètode d'evaporació:
Evaporació natural: la solució s'evapora a una temperatura inferior al seu punt d'ebullició, com ara la producció de sal d'aigua de mar. En aquest cas, el dissolvent només es vaporitza a la superfície de la solució, donant lloc a una baixa taxa de vaporització.
Evaporació d'ebullició: la solució s'escalfa fins al seu punt d'ebullició, fent que s'evapori mentre bull. Les operacions d'evaporació industrial són principalment d'aquest tipus.
Segons el mètode de calefacció:
Escalfament de la font de calor directa: consisteix a barrejar el combustible amb l'aire, cremar-lo per produir una flama d'alta{0}}temperatura i un gas de combustió, que després s'injecta directament a la solució per evaporar-lo a través d'un broquet per escalfar la solució i vaporitzar el dissolvent.
Escalfament indirecte de la font de calor: la calor es transfereix a la solució que s'evapora a través de la paret del recipient. Aquest és el procés de transferència de calor que té lloc en un intercanviador de calor particionat.
Segons la pressió de funcionament: l'evaporació es pot dividir en operacions d'evaporació a pressió atmosfèrica, pressuritzada i depressuritzada (buit). Òbviament, per als materials-sensibles a la calor, com ara solucions d'antibiòtics i sucs de fruites, s'ha d'utilitzar la despresurització. Els materials d'alta-viscositat s'han d'evaporar mitjançant fonts de calor-a pressió d'alta temperatura (com ara l'oli de transferència de calor i la sal fosa).
Segons el nombre d'efectes: l'evaporació es pot dividir en evaporació d'efecte únic i d'efecte multi-. Si el vapor secundari produït per evaporació es condensa directament i no es reutilitza, s'anomena evaporació d'efecte únic-. Si s'utilitza el vapor secundari com a vapor d'escalfament per al següent efecte, i es connecten diversos evaporadors en sèrie, aquest procés d'evaporació s'anomena evaporació multi-efecte.
